Contingut principal

Ajuntament de Dénia

Cultura

Més informació

Foto Museo Etnològic

Telèfon

96 642 02 60

Web

http://www.denia.es

e-mail

museo@ayto-denia.es

Adreça

C/ Cavallers, 1
Situar en el plànol

Castell i museus

Castell de Dénia

Castell de Dénia

És un dels elements que definix la topografia històrica del nucli urbà. Als seus vessants s'han descobert restes de vivendes i fortificacions de la Diannium romana.

El seu disseny es remunta a època islàmica, entre els segles XI i XII. De llavors ençà, distintes reformes es reflectixen en la seua arquitectura. Destaquem les d'època almohade, la construcció de la Torre Roja i la Torre del Consell al S. XV, els baluards i altres sistemes defensius d'estil renaixentista, així com la reedificació del Palau del Governador, als segles XVI i XVII, sota els auspicis del Duc de Lerma, Marqués de Dénia.

La destrucció del Palau i de la Vila Vella durant la Guerra de Successió i l'abanament de la plaça militar l'any 1859 defineixen els últims segles.

Actualment El Castell es configura com un conjunt patrimonial emblemàtic, escenari d'obres de conservació i restauració, així com d'innovadores propostes de difusió.

Horari
  • De novembre a març: de 10:00 a 18:00 hores.
  • D’abril a maig: de 10:00 a 19:00 hores.
  • Mes de juny: de 10:00 a 20:30 hores.
  • De l’1 de juliol al 15 de setembre: de 10:30 a 00:30 hores
  • Del 16 al 30 de setembre: de 10:30 a 20:00 hores
  • Mes d’octubre: de 10:00 a 18:30 hores.
Contacte

96 642 06 56

Preus
  • Adults 3€
  • Xiquets 1€ (de 8 a 16 anys)
  • Jubilats i pensionistes 2€
  • Estudiants 2€
  • Grups (Mínim 25 persones amb autorizació de l'Ajuntament) 2€
Accés a peu

Al costat de l'Ajuntament de Dénia hi han unes escales, en el Carrer Hospital, que pujarem. Després d'aquest primer tram, un poc cap a l'esquerra trobem un altre ram d'escales, al carrer "Costa Mare Amparo" que ens conduïx directament al Carrer Sant Francesc, per on accedim al Castell.

Accés amb el trenet turístic

La parada del trenet turístic es troba al carrer Patricio Ferrándiz, molt prop de l'Oficina de Turisme de Dénia.

Ubicat en el Castell (Palau del Governador.

Museu arqueològic Dénia

Presenta l'evolució de la ciutat des dels seus orígens (època ibèrica) fins al s.XVIII.

Es dividix en quatre àrees que corresponen a diferents èpoques de desenvolupament:

  • Època Ibèrica: El jaciment de l'Alt de Benimaquía, etc.
  • Època Romana: La ciutat de Dianium i la seua evolució.
  • Època Musulmana: La importància del Regne Taifa de Daniya.
  • Època Cristiana: del s.XIII al s.XVIII.

Este recinte té unes dimensions de 190 m'i2 destaca per la seua verticalitat (finestres més altes que amples, etc.). El Museu està situat en l'ampliació realitzada del Palau del Governador i l'ús del qual era el d'una àrea d'expansió i recreació.

L'edifici

El Museu Arqueològic està ubicat en dos estades conegudes com «PALAU DEL GOVERNADOR». Són dels pocs vestigis que queden d'un complex palatí, situat en l'interior del recinte superior del Castell de Dénia. La construcció d'estes dependències data del Segle XVII i la seua arquitectura és de llenguatge renaixentista. La fatxada principal està orientada cap a l'Est, amb una sala excavada en la roca i una superfície aproximada de 190 metres quadrats. La seua restauració va finalitzar en 1984, després d'un llarg període de deteriorament i abandó que té el seu origen en la mateixa Guerra de Successió (1708).

Palao del Governador
El Museu. El seu origen i la seva història

El Museu Arqueològic de Dénia es crega en 1957, a proposta del M.I. Ajuntament de la ciutat, davant de la necessitat disposar d'una sala d'exposició museogràfica en la Torre del Consell del Castell de Dénia. Es va consolidant un fons arqueològic propi i s'escometen obres de restauració en el Castell per a l'exposició dels materials. En 1982, s'inicia l'inventari i catalogació dels fons patrimonials del Museu i a partir de 1983, comença una etapa d'actuacions arqueològiques en el nucli urbà i diverses excavacions d'urgència en l'àmbit Comarcal. Es va definint un Servici Municipal d'Arqueologia, que s'instal·la en diversos immobles del Castell, i es dota gradualment de mitjans tècnics i econòmics que fonamenten la seua activitat d'investigació arqueològica i de difusió (exposicions monogràfiques i campanyes de divulgació). En 1984 s'inicia el «Projecte Museogràfic», que cristal·litza en l'estiu de 1987. Està finançat per l'Excma. Diputació d'Alacant i M.I. Ajuntament de Dénia, amb la col·laboració de personal i mitjans tècnics de la «Escola-Taller Castell de Dénia»- M.I. Ajuntament de Dénia-ministeri de Treball i Seguretat Social - I.N.E.M. El Museu Arqueològic de Dénia presenta el desenvolupament de la Ciutat des dels seus orígens (Segle II a. C.) fins al Segle XVIII. Tracta alguns aspectes de la Comarca, a causa de la incidència del seu territori en la gestació del nucli urbà, així com a destacades actuacions del Servici Municipal d'Arqueologia en diversos jaciments de la Marina Alta. Sintetitza dos mil anys d'història urbana. Presenta una selecció de materials arqueològics dels fons del Museu, i gran part del seu contingut és el resultat de cinc anys d'actuacions arqueològiques.

En l'època Ibèrica, la Marina Alta presenta un ric i complex doblament humà, situat en el cordó muntanyós més litoral, en forma de nuclis urbans fortificats. A més, nombroses troballes documenten l'ús de coves, així com hàbitats rurals de plana. La troballa de ceràmiques de procedència grega es reduïx a un fragment d'àtica de figures roja descoberta en el Castell de Dénia i a dos pàteres àtiques de la Cova Fosca d'Ondara. (S, IV a. C,) En este moment està en activitat el poblat de l'Alt de Benimaquia -Dénia- . El Tresor del Montgó -Dénia-, amb monedes de seques majoritàriament gregues: Sicília i Masalia, i el Tresor de Xàbia -La Lluca- ens oferixen un marc cronològic semblant.

Nau romana

A finals del Segle II i durant el Segle I. a C, els nuclis de poblament de la comarca es doten de fortificacions amb tècniques i tipologies d'origen itàlic i herència hel·lenística: jaciments com el Pic de l'Aguila -Dénia- i Segaria -Benimeli-. Paral·lelament, els materials arqueològics confirmen l'existència d'una intensa activitat comercial que es traduïx en la importació de productes de consum de procedència Itàlica i, en menor grau, d'Eivissa i Nord d'Àfrica.

De la Campània, destaquen la importació de ceràmiques de vernís negre -Campaniense A tardana i B-, fonts i pàteres de vernís roig intern pompeià i algunes ceràmiques de cuina. S'evidencia la importació massiva de vins itàlics, transportats en distints envasos -àmfores-.

Torre Benimaquia

En definitiva, clars indicis d'una romanització del territori, amb una forta presència comercial, que s'accentua pel que fa al desenvolupament del nucli urbà de Dénia. Els vestigis de la vessant oriental del Castell de Dénia confirmen l'existència d'un nucli de població, amb restes d'un recinte fortificat i materials que documenten el moment de les Guerres sertorianas quan, segons Tito Livi i Ciceró, les tropes utilitzen el port de Dianio com a base d'operacions. L'assentament de Dénia pareix consolidar-se com a centre amb una intensa activitat portuària. L'eclosió urbana de l'època Augustea produirà certs canvis en la fisonomia de la Ciutat.

La ciutat de Dianium se situa en les vessants oriental i septentrional del tossal del Castell i en una àrea de desenvolupament més horitzontal, coneguda com HORT DE MORAND, enfront de la ubicació originària del port de Dianium.

BALSALMARI. DEU MERCURI S. III d.C.

En el segle XVII, Marc A. Palau, en el seu manuscrit .Diana desenterrada' i Fidel Fita (1870) i Roque Chabás (1874) donen a conéixer les troballes més notables realitzats en el jaciment i llancen hipòtesi sobre la ubicació del Temple de Diana.

Els materials arqueològics més representatius procedixen de l'Hort de Morand i altres excavacions urbanes. De l'Alt Imperi, destaca el fragment de figura togada, els gots de terra sigillata aretina i sudgálica, lluernes, vaixella de cuina africana, una botella i ungüentaris de vidre i diverses peces de ceràmica comuna. Les peces de bronze, en particular el balsamario que representa el Déu Mercuri, i algunes terracotes són representatives de l'orfebreria i art mobiliar.

EXCAVACIONS EN 'L'HORT DE MORAND'. VIAL URBA S. III d.C.

El sepulcre de Severina, el bronze de Neptú, el cap de Pal·les Atenea i un conjunt d'inscripcions pertanyents al Forum , són algunes de les peces més notables. José Antonio Morand, cap a 1870, realitza excavacions en l'HORT DE MORAND. Posteriorment, Marià Truncharte (1928) i José Oliver i Moradenques exhumen una necròpolis i vestigis d'unes termes en els seus voltants. Entre 1982 i 1985 es realitzen excavacions arqueològiques en el jaciment, documentant un basament d'ara de grans proporcions i un sector de la ciutat travessat per un vial urbà, amb una estratigrafia arqueològica que comprén del canvi d'Era (august-Tiberi) al primer terç del segle VI d.C.

Durant els segles I i II d. C. es consoliden una sèrie de nuclis de poblament rural, amb una economia preeminentment agrícola, orientada a la producció de vi i oli.

GRABAT R. CHABAS-1874.TROBALLES EN 'L'HORT DE MORAND'

La Terrisseria de l'Almadrava aporta dades d'inestimable interés sobre l'activitat econòmica de les viles rústiques de territorium de Dianium. De l'Almadrava (Setla-Mirarosa-Miraflor) s'exposen ceràmiques i materials de construcció amb les estampilles o marques dels canterers, un punxó, ceràmiques comunes fabricades en els forns i les àmfores originàries d'este taller. Del Baix Imperi destaquen les peces de vaixella africana, lluernes, àmfores i a més peces de ceràmica comuna. Les àmfores de procedència subaquàtica, en la seua majoria, ens informen sobre l'activitat comercial i tràfic marítim en les costes de Dénia. L'Epigrafia i els soterraments de la Partida Vinyals-Ondara-Ondara aporten dades sobre els costums funeraris en època romana.Del període en què Dénia és seu episcopal no disposem de cap testimoni arqueològic; tan sols les referències als bisbes Antonio, Maure'l, Félix i Marcià, entre els anys 636 i 693 d. C.

Després de segles en què el silenci de les fonts escrites i l'escassetat de vestigis arqueològics auguren una situació de franca regressió urbana a principis del segle XI, l'any 1010 l'antic port de Dénia es convertix en la capital d'una important Taifa fundada pel Fata amiri Muyahid, després del desmembrament del Califat. Té una llarga vida cap a l'any 1076 que els Banu Hud de Saragossa van destronar a Ali Ibn Muyahid. El caràcter de ciutat oberta de Daniyya, junt amb la prosperitat econòmica i a la sensibilització dels governants, la van convertir en el més important focus cultural d'AI-Aldalus. En este ambient es van educar els hòmens universals Ibn AI-Labbana i Abu Salt de Dénia.

CERAMICA CORDA SECA TOTAL. SEGLE XI.

La ciutat de Daniyya experimenta a partir del segle XI una forta expansió urbanística, ben representada per la qualitat de les fortificacions, tal com cita A l'Idrisi, i per la dispersió i riquesa de les troballes arqueològiques que afecten l'àrea de la Medina i Raval: decoració arquitectònica en marbre, estuc i ceràmiques amb un variat repertori de tècniques i formes.

OCULTACIÓ DE BRONCES ISLAMICS. BRASER.

Durant 1985 i 1986 s'han realitzat excavacions, que han documentat un important complex canterer, amb edificis i forns en activitat durant els segles XII i XIII. La terrisseria produïx una gran varietat de ceràmiques: policroma, corda seca total, corda seca parcial, bicromía, monocroma amb decoració estampillada, pintada, etc.

RECONSTRUCIÓ FORN ISLAMIC

Daniyya és una potència marítima i comercial: acuña moneda pròpia des del segle XI a època Almohade. Un testimoni arqueològic excepcional que confirma les seues relacions amb Orient és la «ocultació de Bronzes Islàmics»: amb un variat aixovar d'objectes de bronze d'origen egipci, persa i, en menor grau, andalusí, amb una cronologia dels segles X al XIII hi ha canelobres de peanya, làmpares, brasers, encensers, peveters, pitxerets, aiguamans, mescladors de tints, bols, sitres, esenciers, etc.

PLANOL DE DENIA. VESPASIANO GONZAGA. 1575

Amb la Conquista (1238-1242) de Jaume I, es produïx una ruptura de la situació anterior. El segle XIII documenta el pas de l'urbanisme musulmà tradicional a l'urbanisme gòtic. La distinta concepció de l'espai urbà i una política dirigida des de la monarquia van convertir una gran ciutat fortificada -Medina-, de desenvolupament horitzontal, en una plaça militar amb edificis apinyats en la vessant meridional del tossal del Castell. En 1308, Jaume II funda la Vila de Dénia en l'interior de l'antic “al-bacar” islàmic de l'Alcassaba de Daniyya. La cartografia històrica i la toponímia aporten una interessant informació sobre la seua arquitectura. En l'actualitat es conserven, almenys, dos vials urbans, alguns vestigis arquitectònics de l'església i solcs funeraris del cementeri. Les recents excavacions han exhumat importants vestigis de vivendes. En el Castell, tant en l'àrea del PALAU com en el recinte fortificat de la Vila, se succeïxen importants reformes durant els segles XIV i XV.

GRAFFITI MURALLA NORT. S.XIV-XV

Es conserven interessants restes arqueològiques dels primers segles de vida de la Vila de Dénia. Així, les ceràmiques, verd i morat, de Paterna (segles XIV-XV) o l'excepcional “Tresor dels Rotes” amb encunyacions de Jaume I i II, de velló, i de Lluís IV de França en plata. La numismàtica i els grafit són un bon exponent de l'activitat comercial i del tràfic marítim en la Dénia davall.

Peces com la denominada «creu gòtica», procedent de la Plaça del Convent, i la documentació procedent de l'Arxiu Municipal són representatives d'este segle d'auge del Marquesat de Dénia.

CERAMICA LOZA DORADA. S.XVII

La destrucció de la Vila durant la Guerra de Successió (1708) ha determinat freqüents troballes arqueològiques pertanyents a estos moments: ceràmiques de “ceràmica fina daurada” de Manises i un ampli repertori de ceràmiques i vidre d'ús comú, junt amb peces d'importació italiana (Montelupo i Ligúria) i Mallorquina.

Horari

  • De novembre a març: de 10:00 a 18:00 hores.
  • D’abril a maig: de 10:00 a 19:00 hores.
  • Mes de juny: de 10:00 a 20:30 hores.
  • De l’1 de juliol al 15 de setembre: de 10:30 a 00:30 hores
  • Del 16 al 30 de setembre: de 10:30 a 20:00 hores
  • Mes d’octubre: de 10:00 a 18:30 hores.

Situat en el carrer Cavallers, 1

Contacte

96 642 02 60

Horari

10:30 a 13 h. i 16 a 19 h.
Diumenges vesprada i dilluns tancat.

És model representatiu de la vivenda de la burgesia del s.XIX, enriquida pel comerç de la pansa. En el seu interior es troba una interessant mostra que inclou vestimentes, instruments de treball i utensilis de l'època. Museu etnològic Dénia

Este edifici consta de tres plantes:

  • En la planta baixa es pot observar, a través de fotos antigues, el procés d'elaboració de la pansa (l'arreplega, l'assecat, l'emmagatzemament i la seua posterior exportació per vaixell).
  • En la planta primera és on es troben les habitacions principals. Destaca el paviment de ceràmica de Manises de principis del s.XIX realitzat pel Pintor Francisco Dassi (1834-1886), així com la interessant mostra de vestimentes i joies de luxe.
  • En la segona planta (on s'ubica el porxe) s'exposen els instruments i les vestimentes de treball. Així mateix apareixen anuncis de premsa de l'època, i mostres del comerç marítim amb diferents països.

Situat en la c/ Calderón, s/n 1a Planta

Contacte

96 642 02 60

Horari
Museu del joguet Dénia
  • Tots els dies de 10h a 13h.
  • Vesprades:
    • De l'1 de maig al 30 de setembre: de de 17 a 21h.
    • De l'1 d'octubre al 30 d'abril: de 16 a 20h.

Esta exposició permanent es va obrir al públic el mes de maig de 1999.

En ella es mostra la producció joguetera de Dénia des dels seus inicis (1904) fins a la dècada dels 60.

Anar al principi de la pàgina