“No podem vendre allò que no ens estimem”
Torró a la pedra de garrofa, kimtxi de llicsó i cama-roja, ametla marcona garapinyada amb massala de garrofes i humus de fava. Són només alguns exemples de la nova vida que l’economista i analista de dades Jaume Mora Pedrós ha donat a productes com les herbes mengívoles o la garrofa. Els tenim a l’abast, hem crescut amb ells i alguns, fins i tot, els utilitzem per a elaborar plats inclosos en el receptari tradicional de la Marina Alta. En la majoria dels casos però, no els donem el valor que podrien tindre.
Sobre la revaloració dels productes agroalimentaris de la comarca ha versat el Taller Bancalet Hackejant l’Agroalimentació: Innovació Sense Límits, que s’ha impartit este dimecres al CdT Dénia organitzat per Bancalet-Oficina de la Innovació i la Creativitat de l’Ajuntament de Dénia. Coordinar esforços, treballar el mercat perquè valore eixos productes i tindre clara la traçabilitat de la seua comercialització -és a dir, quants diners van a parar al llaurador, per exemple- són alguns dels consells que el ponent va donar als assistents. El desafiament no és el producte, va indicar -“el tenim i és de qualitat”-, sinó reinventar la cadena de valor i arribar al mercat. “Primer crear mercat”, afegia, “i després desenrotllar el producte per a servir al mercat que el valora”.
Jaume Mora, natural del Poble Nou de Benitatxell, coneix bé la comarca tot i residir des de fa molts anys en altres països. En els últims ho ha fet en el Regne Unit, on ha aconseguit que els productes amb garrofa que elabora la seua empresa arriben als supermercats. Manté el contacte amb el poble i visita sovint la caseta. Sap del potencial que tenen els productes de la Marina i anima productors i hostalers a revalorar-los. Defén la reconciliació “entre el que sabem, el coneixement popular, i el que diu la ciència”, la reconnexió entre generacions a partir de la cultura popular així com la recuperació del producte no des del romanticisme sinó des de l’economia.
En tot este procés és especialment important la iniciativa privada, “que ha d’abraçar el risc i llançar-se” i no conformar-se en deixar-ho tot en mans de les subvencions. La col·laboració entre el sector públic i privat és necessària, precisava, però també amb les universitats i el món científic, que han d’entendre el valor dels actius reals que es tenen. “No podem vendre allò que no ens estimem”, afegia Jaume Mora.
Sobre l’apertura de mercats en l’exterior, el restaurador Pep Romany va voler fer una precisió relacionada amb l’esforç que està fent el món de l’hostaleria en els últims anys per posar en valor el producte d’ací: “tenim milions de clientela a la porta de casa i el producte a la porta de darrere, el client l’hem de guanyar ací”, va dir. L’economista opina que cal estendre eixe esforç i fer una tasca paral·lela entre el mercat de dins i de fora. Precisava al respecte també que és summament important el treball que està fent la Xarxa Bancalet, un segell que ha de donar visibilitat i confiança.
En estos moments són més de 80 les empreses adherides a Bancalet, precisava l’alcalde de Dénia, Vicent Grimalt, que va assistir a la jornada. Conscient de la situació delicada que travessa l’agricultura a la comarca, Grimalt va apostar per conservar i innovar, fent de Bancalet una ferramenta per posar en valor el que tenim i recuperar i dignificar la terra.
Floren Terrades, director de l’Oficina de la Innovació i la Creativitat de Dénia, va defensar que el camí a seguir passa per la innovació. Va fer referència també al clúster integrat pels agents que formen part de la cadena agroalimentària i a la creació de Gasterra, el Centre de Gastronomia del Mediterrani, que és fruit de la col·laboració amb la Universitat d’Alacant.
El taller va acabar amb un tast de productes fets amb garrofa.