El Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia va ser creat l’any 1957, un dels museus pioners de les terres valencianes i de l’estat. Seria, però, molts anys després, el 1975, quan a la torre del Consell, al castell, seria inaugurada la Sala d’Exposició Museística.
Després, la Galeria Oriental del palau del duc de Lerma, al cim del castell, acolliria des de juliol de 1987 una proposta museogràfica que perduraria fins el proppassat 11 de desembre en què es tancaven les portes per a traslladar-la, provisionalment, a la casa del carrer de Cavallers, núm. 3, la casa de la marquesa de Valero de Palma, al bell mig del centre històric de la ciutat.
37 anys desprès, tenim el gust i el privilegi d’inaugurar una nova seu i una nova proposta museografia, per exhibir la rica arqueologia que ens proporciona el subsòl de la nostra ciutat.
L'edifici
El Museu Arqueològic està ubicat en dos estades conegudes com «PALAU DEL GOVERNADOR». Són dels pocs vestigis que queden d'un complex palatí, situat en l'interior del recinte superior del Castell de Dénia. La construcció d'estes dependències data del Segle XVII i la seua arquitectura és de llenguatge renaixentista. La fatxada principal està orientada cap a l'Est, amb una sala excavada en la roca i una superfície aproximada de 190 metres quadrats. La seua restauració va finalitzar en 1984, després d'un llarg període de deteriorament i abandó que té el seu origen en la mateixa Guerra de Successió (1708).
El Museu. El seu origen i la seva història
El Museu Arqueològic de Dénia es crega en 1957, a proposta del M.I. Ajuntament de la ciutat, davant de la necessitat disposar d'una sala d'exposició museogràfica en la Torre del Consell del Castell de Dénia. Es va consolidant un fons arqueològic propi i s'escometen obres de restauració en el Castell per a l'exposició dels materials. En 1982, s'inicia l'inventari i catalogació dels fons patrimonials del Museu i a partir de 1983, comença una etapa d'actuacions arqueològiques en el nucli urbà i diverses excavacions d'urgència en l'àmbit Comarcal. Es va definint un Servici Municipal d'Arqueologia, que s'instal·la en diversos immobles del Castell, i es dota gradualment de mitjans tècnics i econòmics que fonamenten la seua activitat d'investigació arqueològica i de difusió (exposicions monogràfiques i campanyes de divulgació). En 1984 s'inicia el «Projecte Museogràfic», que cristal·litza en l'estiu de 1987. Està finançat per l'Excma. Diputació d'Alacant i M.I. Ajuntament de Dénia, amb la col·laboració de personal i mitjans tècnics de la «Escola-Taller Castell de Dénia»- M.I. Ajuntament de Dénia-ministeri de Treball i Seguretat Social - I.N.E.M. El Museu Arqueològic de Dénia presenta el desenvolupament de la Ciutat des dels seus orígens (Segle II a. C.) fins al Segle XVIII. Tracta alguns aspectes de la Comarca, a causa de la incidència del seu territori en la gestació del nucli urbà, així com a destacades actuacions del Servici Municipal d'Arqueologia en diversos jaciments de la Marina Alta. Sintetitza dos mil anys d'història urbana. Presenta una selecció de materials arqueològics dels fons del Museu, i gran part del seu contingut és el resultat de cinc anys d'actuacions arqueològiques.
En l'època Ibèrica, la Marina Alta presenta un ric i complex doblament humà, situat en el cordó muntanyós més litoral, en forma de nuclis urbans fortificats. A més, nombroses troballes documenten l'ús de coves, així com hàbitats rurals de plana. La troballa de ceràmiques de procedència grega es reduïx a un fragment d'àtica de figures roja descoberta en el Castell de Dénia i a dos pàteres àtiques de la Cova Fosca d'Ondara. (S, IV a. C,) En este moment està en activitat el poblat de l'Alt de Benimaquia -Dénia- . El Tresor del Montgó -Dénia-, amb monedes de seques majoritàriament gregues: Sicília i Masalia, i el Tresor de Xàbia -La Lluca- ens oferixen un marc cronològic semblant.
A finals del Segle II i durant el Segle I. a C, els nuclis de poblament de la comarca es doten de fortificacions amb tècniques i tipologies d'origen itàlic i herència hel·lenística: jaciments com el Pic de l'Aguila -Dénia- i Segaria -Benimeli-. Paral·lelament, els materials arqueològics confirmen l'existència d'una intensa activitat comercial que es traduïx en la importació de productes de consum de procedència Itàlica i, en menor grau, d'Eivissa i Nord d'Àfrica.
De la Campània, destaquen la importació de ceràmiques de vernís negre -Campaniense A tardana i B-, fonts i pàteres de vernís roig intern pompeià i algunes ceràmiques de cuina. S'evidencia la importació massiva de vins itàlics, transportats en distints envasos -àmfores-.
En definitiva, clars indicis d'una romanització del territori, amb una forta presència comercial, que s'accentua pel que fa al desenvolupament del nucli urbà de Dénia. Els vestigis de la vessant oriental del Castell de Dénia confirmen l'existència d'un nucli de població, amb restes d'un recinte fortificat i materials que documenten el moment de les Guerres sertorianas quan, segons Tito Livi i Ciceró, les tropes utilitzen el port de Dianio com a base d'operacions. L'assentament de Dénia pareix consolidar-se com a centre amb una intensa activitat portuària. L'eclosió urbana de l'època Augustea produirà certs canvis en la fisonomia de la Ciutat.
La ciutat de Dianium se situa en les vessants oriental i septentrional del tossal del Castell i en una àrea de desenvolupament més horitzontal, coneguda com HORT DE MORAND, enfront de la ubicació originària del port de Dianium.
En el segle XVII, Marc A. Palau, en el seu manuscrit .Diana desenterrada' i Fidel Fita (1870) i Roque Chabás (1874) donen a conéixer les troballes més notables realitzats en el jaciment i llancen hipòtesi sobre la ubicació del Temple de Diana.
Els materials arqueològics més representatius procedixen de l'Hort de Morand i altres excavacions urbanes. De l'Alt Imperi, destaca el fragment de figura togada, els gots de terra sigillata aretina i sudgálica, lluernes, vaixella de cuina africana, una botella i ungüentaris de vidre i diverses peces de ceràmica comuna. Les peces de bronze, en particular el balsamario que representa el Déu Mercuri, i algunes terracotes són representatives de l'orfebreria i art mobiliar.
El sepulcre de Severina, el bronze de Neptú, el cap de Pal·les Atenea i un conjunt d'inscripcions pertanyents al Forum , són algunes de les peces més notables. José Antonio Morand, cap a 1870, realitza excavacions en l'HORT DE MORAND. Posteriorment, Marià Truncharte (1928) i José Oliver i Moradenques exhumen una necròpolis i vestigis d'unes termes en els seus voltants. Entre 1982 i 1985 es realitzen excavacions arqueològiques en el jaciment, documentant un basament d'ara de grans proporcions i un sector de la ciutat travessat per un vial urbà, amb una estratigrafia arqueològica que comprén del canvi d'Era (august-Tiberi) al primer terç del segle VI d.C.
Durant els segles I i II d. C. es consoliden una sèrie de nuclis de poblament rural, amb una economia preeminentment agrícola, orientada a la producció de vi i oli.
La Terrisseria de l'Almadrava aporta dades d'inestimable interés sobre l'activitat econòmica de les viles rústiques de territorium de Dianium. De l'Almadrava (Setla-Mirarosa-Miraflor) s'exposen ceràmiques i materials de construcció amb les estampilles o marques dels canterers, un punxó, ceràmiques comunes fabricades en els forns i les àmfores originàries d'este taller. Del Baix Imperi destaquen les peces de vaixella africana, lluernes, àmfores i a més peces de ceràmica comuna. Les àmfores de procedència subaquàtica, en la seua majoria, ens informen sobre l'activitat comercial i tràfic marítim en les costes de Dénia. L'Epigrafia i els soterraments de la Partida Vinyals-Ondara-Ondara aporten dades sobre els costums funeraris en època romana.Del període en què Dénia és seu episcopal no disposem de cap testimoni arqueològic; tan sols les referències als bisbes Antonio, Maure'l, Félix i Marcià, entre els anys 636 i 693 d. C.
Després de segles en què el silenci de les fonts escrites i l'escassetat de vestigis arqueològics auguren una situació de franca regressió urbana a principis del segle XI, l'any 1010 l'antic port de Dénia es convertix en la capital d'una important Taifa fundada pel Fata amiri Muyahid, després del desmembrament del Califat. Té una llarga vida cap a l'any 1076 que els Banu Hud de Saragossa van destronar a Ali Ibn Muyahid. El caràcter de ciutat oberta de Daniyya, junt amb la prosperitat econòmica i a la sensibilització dels governants, la van convertir en el més important focus cultural d'AI-Aldalus. En este ambient es van educar els hòmens universals Ibn AI-Labbana i Abu Salt de Dénia.
La ciutat de Daniyya experimenta a partir del segle XI una forta expansió urbanística, ben representada per la qualitat de les fortificacions, tal com cita A l'Idrisi, i per la dispersió i riquesa de les troballes arqueològiques que afecten l'àrea de la Medina i Raval: decoració arquitectònica en marbre, estuc i ceràmiques amb un variat repertori de tècniques i formes.
Durant 1985 i 1986 s'han realitzat excavacions, que han documentat un important complex canterer, amb edificis i forns en activitat durant els segles XII i XIII. La terrisseria produïx una gran varietat de ceràmiques: policroma, corda seca total, corda seca parcial, bicromía, monocroma amb decoració estampillada, pintada, etc.
Daniya és una potència marítima i comercial: acuña moneda pròpia des del segle XI a època Almohade. Un testimoni arqueològic excepcional que confirma les seues relacions amb Orient és la «ocultació de Bronzes Islàmics»: amb un variat aixovar d'objectes de bronze d'origen egipci, persa i, en menor grau, andalusí, amb una cronologia dels segles X al XIII hi ha canelobres de peanya, làmpares, brasers, encensers, peveters, pitxerets, aiguamans, mescladors de tints, bols, sitres, esenciers, etc.
Amb la Conquista (1238-1242) de Jaume I, es produïx una ruptura de la situació anterior. El segle XIII documenta el pas de l'urbanisme musulmà tradicional a l'urbanisme gòtic. La distinta concepció de l'espai urbà i una política dirigida des de la monarquia van convertir una gran ciutat fortificada -Medina-, de desenvolupament horitzontal, en una plaça militar amb edificis apinyats en la vessant meridional del tossal del Castell. En 1308, Jaume II funda la Vila de Dénia en l'interior de l'antic “al-bacar” islàmic de l'Alcassaba de Daniyya. La cartografia històrica i la toponímia aporten una interessant informació sobre la seua arquitectura. En l'actualitat es conserven, almenys, dos vials urbans, alguns vestigis arquitectònics de l'església i solcs funeraris del cementeri. Les recents excavacions han exhumat importants vestigis de vivendes. En el Castell, tant en l'àrea del PALAU com en el recinte fortificat de la Vila, se succeïxen importants reformes durant els segles XIV i XV.
Es conserven interessants restes arqueològiques dels primers segles de vida de la Vila de Dénia. Així, les ceràmiques, verd i morat, de Paterna (segles XIV-XV) o l'excepcional “Tresor dels Rotes” amb encunyacions de Jaume I i II, de velló, i de Lluís IV de França en plata. La numismàtica i els grafit són un bon exponent de l'activitat comercial i del tràfic marítim en la Dénia davall.
Peces com la denominada «creu gòtica», procedent de la Plaça del Convent, i la documentació procedent de l'Arxiu Municipal són representatives d'este segle d'auge del Marquesat de Dénia.
La destrucció de la Vila durant la Guerra de Successió (1708) ha determinat freqüents troballes arqueològiques pertanyents a estos moments: ceràmiques de “ceràmica fina daurada” de Manises i un ampli repertori de ceràmiques i vidre d'ús comú, junt amb peces d'importació italiana (Montelupo i Ligúria) i Mallorquina.