La Caritat de Domingo Llorens Cervera s’exhibeix al públic des de hui a la planta baixa del Museu Etnològic de Dénia (c. Cavallers, 1) després d’un minuciós procés de restauració que ha tornat a l’obra del pintor denier l’esplendor original. La Caritat es podrà visitar tots els dies de la setmana de 10 a 13 hores.
A més, l’àrea d’Arqueologia i Museus ha programat per a les pròximes setmanes dues visites guiades que permetran un apropament a l’obra, a l’artista i al seu temps, així com al procés de restauració que permet la seua òptima visualització i conservació. Les visites es realitzaran el dimecres 27 de desembre de 2023 i el dimecres 3 de gener de 2024, a les 12 hores. La inscripció prèvia necessària per a participar-hi pot fer-se, de dilluns a diumenge, en horari de 10 a 13 hores, al telèfon 96 642 02 60.
La Caritat arribà al Museu Etnològic a març de l’any 2018. Després d’un procés de localització i presa de contacte, es va procedir a la licitació en subhasta i adquisició de l’oli “Caritat” del pintor denier Domingo Llorens Cervera, una obra cabdal en la trajectòria del pintor. L’obra d’art fou donació de la Fundació Esportiva Dénia a l’Ajuntament de Dénia, condicionada a l’exposició pública permanent.
L’origen
El quadre és un oli sobre tela amb la signatura en l’angle inferior esquerre del quadre. Presenta aquell tema tant del gust de la burgesia vuitcentista; els pobres i la caritat desenvolupada envers aqueixa classe de persones, segons assenyala la cap de l’àrea d’Arqueologia i Museus, Massu Sentí.
En una carta datada el 1856 a Bernardo López, fill del mestre que havia estat Vicente López, Domingo Llorens Cervera refereix que està treballant en un quadre de pobres, sense dubte La Caritat. Bernardo López també va ser explícit en la seua contestació: me alegro que trabaje V. tanto y tendría gusto en ver ese cuadro de pobres que me dice esta aciendo, pues la idea es muy buena y de partido; ya abra V. procurado tenga buen color sin relumbrrones y firmeza de claro y oscuro.
El quadre al que es refereix Domingo Llorens Cervera és, efectivament, La Caritat, que el pintor presentaria en l’Exposició Regional de València el 1867, on aconseguiria la medalla de plata. “L’oli de Llorens és una al·legoria, en l’estricte sentit moralitzant, de la Caritat com a virtut, en aquest cas, representada més de forma narrativa que simbòlica”, afirma Sentí.
Una mirada de prop
El quadre presenta una escena situada a la porta d’una església on al bell mig se situa el personatge principal, una noieta, que és qui exerceix la caritat sota la mirada complaguda de la persona que l’acompanya, una dona amb indumentària fosca. Sobre aquesta imatge, vestida de blanc blavís, es dirigeix i concentra tota la llum del quadre. Es tracta d’un personatge ricament abillat, amb robes, joies, calcer i pentinat que destaquen pel caràcter exhaustiu del detallisme de l’autor. El personatge principal estén la mà per oferir una moneda, repartir almoina, a un noiet agenollat, descalç i mal vestit, sota la mirada atenta d’altres tres de semblant condició. Penjat a la porta de l’església un quadre mostra un ànima del purgatori amb la llegenda OY SE SACA ALMA, “potser per deixar-ne constància que els sacrificis realitzats, com ara l’exercici de la caritat, poden ajudar les ànimes del purgatori a assolir llur salvació”, valora Sentí.
Tècnicament el quadre presenta una composició en la qual tot el pes i intensitat de l’escena recau en la part inferior, des d’on es desenvolupen composicions secundàries a partir del personatge central. La paleta és de colors càlids aplicats amb pinzellada curta i segura, fent-ne ús de veladures i empastaments puntualment. La llum, que s’hi fixa en el personatge central des de la dreta, ho fa de manera molt intensa.
El quadre és de format rectangular de disposició vertical i unes dimensions de 170 x 142 cm. “Sabem, ara que ha estat realitzada la restauració, que el llenç està format per tres fragments de tela de lli cosits entre si, clavat sobre un bastidor de les mateixes dimensions, de fusta de conífera”. Es tracta del bastidor original de l’obra, signat per l’autor. Presenta un marc daurat, comercial, no artesanal, “que, per les característiques, no correspon a l’època de l’obra”.
La restauració
La Caritat de Domingo Llorens Cervera presentava un estat de conservació molt dolent amb unes patologies principals producte d’antigues intervencions, repintades i reenvernissats; pel·lícula pictòrica amb serralades provocades per la contracció de les capes de vernís; brutícia general i taques; suport tèxtil degradat i amb un pH molt àcid i, finalment, atacs biològics.
Els treballs s’han efectuat amb una metodologia científica i seguint un criteri museístic de mínima intervenció, segons el qual han estat efectuats únicament els processos necessaris per a solucionar les patologies que afecten l’obra i garantir la seua conservació al llarg del temps.
“Malgrat que les tècniques de restauració aplicades en una anterior intervenció no són adequades, les reintegracions són de molta qualitat artística, amb una execució excel·lent. És per això que s’ha seguit el criteri d’eliminar sols les reintegracions mal aplicades que alteraven la lectura de l’obra o pogueren produir danys mecànics sobre la superfície pictòrica. La revisió periòdica de l’obra garantirà la prevenció de patologies i permetrà una bona conservació”, explica la cap de l’àrea d’Arqueologia i Museus.
L’equip responsable de la restauració han estat Lorena Morillas Bono i José L. Pascual Hidalgo del Taller d’Art i Restauració de Bocairent, amb un amplíssim i reputat historial d’intervencions sobre obres d’art tant moble com immoble, amb projectes complexos com ara rehabilitació d’esglésies o palaus. Els treballs han estat promocionats pel Museu Etnològic amb contribució de la Direcció General de Patrimoni.
El pintor Llorens
De Domingo Llorens Cervera, el pintor Llorens, sabem encara ben poc. Es tracta d’un personatge que, malauradament, roman pendent d’estudi i de documentació i catalogació de la seua obra, molt dispersa, circumstància que dificulta la consecució de l’objectiu. El pintor naix a Dénia el 10 de febrer de 1827, tot i que aquesta data depèn de la font consultada. Domingo Llorens tindria la sort de formar-se a València des d’on accediria al cercle del pintor Vicente López. A la mort del mestre, Domingo Llorens tornaria a la ciutat en què va nàixer on es convertiria en l’acurat pintor de la burgesia vuitcentista. Domingo Llorens va morir a Dénia el 8 de maig de 1905.